QUÈ ÉS?
Podríem definir-la com un procés, una habilitat o una capacitat per a desenvolupar idees i solucions a reptes de forma flexible, original i innovadora.
Per exemple, quan ens plantegem un repte o un “problema” podem buscar-hi diverses solucions: mitjançant coneixements o capacitats que ja tenim, o d’altres de nous fruit de la connexió de diferents idees preestablertes o imaginades i, si ho fem de forma creativa, ho farem desenvolupant idees innovadores i originals, i mostrant una gran capacitat d’adaptació i anàlisi dels elements que conformen la situació-problema.
La creativitat pot ser desenvolupada mitjançant diferents llenguatges (units o per separat): corporal, musical, literari, pictòric… i des de l’escola podem incidir en cadascun d’ells i entrenar als alumnes perquè siguin capaços de dominar-los i, d’aquesta manera, aplicar-los en les situacions que suposin un repte. Aquest aspecte els ajudarà a buscar diferents i variades solucions als problemes donats, sent flexibles i adaptables a les situacions que es vagin trobant.
FACTORS
Per part del docent, és important tenir en compte diferents aspectes: per una banda el factor temps, no és el mateix actuar sota la pressió temporal o limitar-ne la seva influència. D’altra banda, els moments o fases que trobem en el seu desenvolupament.
En aquest sentit, són molts els autors que ens proposen diferents taxonomies segons consideren la naturalesa de la creativitat. Aquí us en proposaré dues que, al meu entendre, mostren una perspectiva força amplia del tema, tot i que per tenir-ne una idea més clara i global, proposo la consulta d’alguns enllaços que deixo més avall.
FASES
La proposta de Cropley, Kaufman (2011) és clasificar la creativitat en cinc tipus segons el producte que en resulta: rutinari (se’n valora la creativitat segons l’efectivitat que té), original (és un producte efectiu i nou), Elegant, Innovador i estètic.
En canvi, una de les primeres propostes, de Wallas (1926), en fa una classificació segons les fases associades a la solució del problema:
– PREPARACIÓ: coneixem, analitzem i investiguem el problema.
– INCUBACIÓ: pensem o reflexionem (conscient o inconscientment) en el problema i possibles solucions.
– IL·LUMINACIÓ: ens apareix de forma espontània la “bona idea” que desenvoluparem.
-VERIFICACIÓ: provem la idea, l’apliquem i la validem de forma conscient.
En aquest sentit, és interessant la reflexió proposada pels autors Vargas y Moxley (1979), en la que plantegen que un producte original no necessàriament és el resultat d’un procés creatiu, mentre que un procés creatiu pot generar un producte original per la persona però no necessàriament se’n pot generalitzar la qualitat “innovador”.
ACTITUDS
No resulta fàcil respondre a la pregunta, quines actituds té una persona creativa? a grans podem destacar els següents:
Actitud creativa del docent
- Procurar facilitar materials diferents.
- Estimular la curiositat, la imaginació, la fantasia i mostrar-se’n.
- Estimular la recerca de solucions.
- Potenciar la confiança i autoconfiança dels alumnes.
- Promoure la comunicació.
- Donar suport a les iniciatives.
Actitud creativa de l’alumne
- Sensibilitat
- Curiositat
- Flexibilitat
- Imaginació
- Confiança
- Capacitat d’exploració no dispersa.
- Bon humor
TÈCNIQUES
Algunes de les tècniques que podem utilitzar, a tall d’exemple, per afavorir o valorar la creativitat a l’aula podrien ser:
– Pluja d’idees
– Potenciar la imaginació i l’empatia
– Relacions forçades entre conceptes
– Connexions morfològiques
– Generació de mapes mentals i altres estratègies de pensament visible
– Plantejar desafiaments
– Arbres dels problemes
– Desconstruïr per tornar a construïr, per exemple, una imatge un moviment, un text…